Benvinguts a l’assaig general d’Expotour Itinerant.

Expotour Itinerant és una exposició itinerant, que recorrerà Europa els propers anys, per la qual cosa seran necessaris 5 tràilers per al seu transport.

En aquesta edició, estem fent un assaig general. La nostra intenció és valorar tot el funcionament, aforaments, publicitat, audioguies, temps, venda d’entrades, hostesses, directors de sala, etc., en definitiva, tot allò que comporta l’organització i la gestió de l’esdeveniment.

Volem estar preparats per a la GRAN inauguració oficial que se celebrarà al juny de 2024.

A partir d’aquell moment, l’exposició viatjarà per Espanya i serà al gener del 2025 quan començarà una gira pel nord d’Europa durant un mínim de 3 anys.

Us preguem disculpes si alguna cosa no surt, inicialment, com està prevista, i a més agrairem la seva complicitat.

És per això que hem posat les entrades a un preu reduït.

Poden ajudar-nos a millorar aportant la seva opinió i consells a dues enquestes.

Moltíssimes gràcies i esperem que ho gaudeixin tant com ho hem fet nosaltres mentre ho estàvem preparant.

Ramón Colomer, que al 2019, va començar aquest projecte, una exposició itinerant de macro diorames amb la mirada posada a portar les seves obres a qualsevol lloc del món, per poder ser admirades per persones de totes les edats i per a totes les cultures, i amb la intenció de poder-les exposar en qualsevol època de l’any.

A aquesta exposició la va anomenar EXPOTOUR ITINERANT!!!!!

Aquest projecte ha estat la seva prioritat en els darrers 4 anys.

Ramón Colomer és un artista global, creatiu, resolutiu, inconformista i veloç, amb més de 35 anys d’experiència i dedicació al món de l’art. La seva imaginació i la seva implicació no tenen límits. Domina totes les tècniques dels diorames en quant a construcció i pintura, sempre evolucionant i experimentant per obtenir resultats innovadors, espectaculars i fabricar grans diorames amb multitud d’efectes especials.

A les seves construccions, ni pretén ni vol reflectir una arquitectura real ni històrica. Ens les mostra des de la seva visió, creativitat i expressió, per tal d’arribar a tots els públics.

Un diorama és un conjunt d‟elements o construccions situats en tres dimensions que conformen una escena de la vida real o imaginària i que s‟observa a través d‟un vidre.

Aquests elements se situen dins una caixa i normalment amb un fons corbat que li dóna la perspectiva, pintat de manera que simuli un entorn realista i amb els efectes d’il·luminació es completa l’escena.

Normalment aquests diorames tenen unes mides aproximades de 60 o 80 cm, però el Ramon els ha portat a una altra dimensió fent-los en gran format, amb unes mides de 220 x 240 x 150 cm d’alçada i per això els anomenem, macro diorames.

Solen mostrar esdeveniments històrics, natura, pobles…. amb fins educatius o d’entreteniment. Proporciona una sensació de realitat i profunditat que crea una gran experiència immersiva a l’espectador.

La Gran Piràmide de Guiza, també coneguda com a piràmide de Keops és, a més de la més gran de les piràmides d’Egipte, la més antiga de les set meravelles del món antic i l’única que encara perdura.

Va ser ordenada construir pel Faraó Keops de la quarta dinastia de l’Antic Egipte i acabada sobre el 2600 aC.

Situada als afores del Caire i mesurant 146 m d’alçada, ha estat l’edifici més alt de la Terra durant 3800 anys.

S’estima que va ser construïda amb 2,3 milions de blocs de pedra, de més de 2 tones cadascun i que hi van participar 30.000 egipcis.

Al seu costat hi ha la gran esfinx, que va ser tallada per protegir la necròpolis.

De les 7 meravelles del món antic, La Gran Piràmide de Guiza, va ser la primera que va construir Ramón Colomer.

Les columnes s’han fet mitjançant tubs de cartró de diferents diàmetres per donar la perspectiva, i folrades amb cartró ondulat, i amb cola blanca s’han endurit.

Les figures i els jeroglífics s’han aconseguit copiant uns originals, per treure motlles de silicona i obtenir amb pastes emmotllables aquests gravats i formes.

Els efectes esquerdats als sostres i columnes, s’han aconseguit a través de pastes emmotllables, cola blanca i molta calor.

La resta de tècniques utilitzades són les habituals de l’artista, poliestirè expandit, poliuretà, escaioles, sorra, etc.

Els Jardins Penjolls són l’única de les Set Meravelles la ubicació de les quals no s’ha establert definitivament.

La seva construcció data al voltant del segle VI aC. i va ser motivada per l’amor del rei Nabucodonosor II per la princesa Amitis a Babilònia.

Després d’unificar els regnes de Babilònia i tornant de la seva conquesta amb la princesa com a esposa, el rei, conscient de la nostàlgia d’Amitis per les muntanyes boscoses de l’Imperi Medo, va encarregar una gran obra arquitectònica en forma de terrasses, on va fer plantar les més diverses varietats de plantes procedents de tot el món.

I així, quan la princesa va contemplar el bonic jardí que va fer construir el seu marit, va poder matar l’anhel per la seva terra natal.

Aquesta colossal obra de Ramon Colomer ha estat una de les més complicades i laborioses.

Les figures gravades a les parets del temple s’han aconseguit copiant amb silicona líquida uns originals per obtenir còpies d’escaiola.

Per a les fulles de les palmeres, s’han retallat cartolines amb un filferro interior i han estat pintades amb diferents tons. El tronc s’ha aconseguit amb una vareta metàl·lica, folrada amb un tub corrugat pintat i amb encenalls.

Tota la construcció està feta amb mosaics de poliuretà fabricats manualment, i podeu fixar-vos a la paret del fons del monument on cada pedra mesura menys de mig centímetre.

Per aconseguir l’efecte de l’estany central s’han fet servir resines transparents amb tints de colors, donant diverses capes fins a aconseguir aquesta profunditat.

El lleó central i els Lamassus de les torres s’han fabricat amb PLA.

El Far d’Alexandria va ser la tercera meravella del món antic més longeva, després del Mausoleu de Halicarnàs i la Gran Piràmide de Guiza.

Ptolemeu I, successor d’Alexandre el Gran, es va declarar Faraó el 305 a. C. i va finançar la construcció del far.

Va ser una de les estructures més altes fetes per l’home durant molts segles i esdevingué una de les grans referències per als navegants del Mediterrani.

Segons les fonts escrites i gràfiques, es creu que l’enorme estructura construïda amb pedra calcària va poder arribar a fer 160 metres, i estava formada per quatre parts diferenciades. Una planta quadrangular de més de 30 metres de costat, un segon cos allargat, un tercer nivell de forma octogonal i finalment l’estructura més alta on es va instal·lar un mirall que durant el dia reflectia la llum del sol i durant la nit llançava la llum d’una gran foguera que es veia a més de 40 km. A la part superior del far hi havia una estàtua de Posidó, rei dels mars.

Diversos terratrèmols ho van fer malbé, però el de 1303 va causar la seva caiguda que a més va acabar destruint un terç de la ciutat.

L´artista en aquesta obra ha volgut representar una ciutat cosmopolita.

En un primer pla, es pot apreciar una plaça central on els símbols egipcis hi són molt presents. Els mosaics de la plaça estan fets amb poliuretà i pastes per a les juntes.

En un segon pla i a tots dos laterals, es pot veure un camí que et porta al port i un altre que puja a la ciutat.

Al fons, es pot apreciar el Far d’Alexandria, amb un mar molt encrespat i amb uns velers patint per arribar a port.

A la part esquerra, un conjunt d’edificacions i un circ romà a dalt de tot completen l’obra.

Les figures s’han fet amb resina, fang i escaiola. El mar amb escaiola, pintura i resines transparents.

A destacar el celatge que amb aquest color tan aconseguit reflecteix el patiment dels mariners.

El colós de Rodes va ser una gegantina estàtua ubicada prop del port de la ciutat de Rodas i representada per Helios, Déu del Sol. La seva construcció data del 280 a.C. i té el trist rècord de ser la meravella amb menor durada, ja que poc més de mig segle més tard de ser construïda, un terratrèmol va enderrocar la colossal obra.

Els ciutadans de Rodes van lluitar contra la invasió dels macedònics. Gràcies a l’ajuda del faraó d’Egipte Ptolemeu, van poder expulsar els macedònics. I amb els fons recaptats després de la venda de les armes que l’exèrcit macedònic va abandonar durant la fugida, van finançar aquesta gran estàtua. Alguns relats antics diuen que feia aproximadament 32 metres d’alçada i que es va construir amb barres d’unió de ferro a les quals es van fixar plaques de bronze per formar la pell i polint-les perquè el sol brillés el més intensament possible.

L’estàtua s’aixecava sobre un pedestal de marbre blanc d’uns 18 metres a prop de l’entrada del port de Rodes.

En aquesta obra, l’artista ens mostra la seva visió de com podria ser el Colós de Rodes i el seu emplaçament.

L’estàtua del Colós ha estat dissenyada en 3D i impresa amb filament igual que els vaixells i els mariners que es poden observar en primer pla.

Per fer aquest diorama, s’ha treballat sobre unes estructures fabricades en poliestirè expandit, que s’han texturitzat amb mosaics de poliuretà i tocs d’escaiola.

El mar està treballat exclusivament amb escaiola, pintures acríliques i resina de cristalleria.

Les edificacions del fons s’han fabricat amb motlles de silicona elaborats a partir d’uns originals copiats en escaiola.

Cal destacar el celatge, que és una autèntica obra d’art, realitzada amb pintures acríliques i pigments.

Cap a l’any 353 aC, el sàtrapa Mausolo, va ordenar construir a la ciutat d’Halicarnàs el gran mausoleu com a monument funerari per albergar la seva tomba un cop morís. Durant el primer any de construcció, Mausolo va morir, i la seva dona Artemisa va continuar amb el projecte.

El Mausoleu construït en marbre blanc, es creu que feia aproximadament 134 metres de perímetre, i una alçada d’uns 46 m. Estava envoltat de 36 columnes que sostenien el sostre quadrat sobre el qual hi havia un pedestal i la seva famosa quadriga conduïda per la parella Mausolo i Artemisa II.

El Mausoleu de Halicarnàs és la cinquena construcció d’aquesta sèrie de les 7 Meravelles.

L’artista ens la presenta des d’una perspectiva vista des de la muntanya cap al mar, on es poden apreciar a les cantonades les onades i uns vaixells.

L’edifici dissenyat en 3D i imprès amb filament té una aplicació de pintures sintètiques i un envellit per donar l’aspecte de marbre.

Unes branques seques, molsa i uns encenalls de gespa artificial, combinats amb poliuretà sobre volums de poliestirè expandit, han estat la base per construir les muntanyes.

Zeus és el déu més poderós de la mitologia grega, pare dels déus i dels homes, i conegut com a Júpiter entre els romans.

A causa del seu destacat paper al panteó grec, es van erigir diversos temples en honor seu, però cap es pot comparar amb el temple situat a Olímpia.

Construïda al voltant de l’any 430 aC amb banús, or, ivori i pedres precioses, aquesta estàtua de 12 metres d’alçada representa Zeus assegut al seu tro. En una mà tenia un ceptre amb una àliga a la part superior, ja que és l’animal consagrat al senyor dels déus olímpics, i a l’altra, una imatge de la deessa de la Victòria.

Aquest espectacular treball de Ramón Colomer és la sisena construcció d’aquesta sèrie de les 7 Meravelles i està ambientat en l’ocupació romana de Grècia. S’hi pot apreciar l’evolució artística de l’artista, trencant els sistemes més antics i més moderns en la construcció de diorames.

El terra, les parets i el sostre s’han dissenyat amb perspectiva, s’han imprès sobre planxes de fusta. Per donar-li el toc final de marbre, s’ha utilitzat resina transparent.

Les columnes i la figura de Zeus són el resultat d’un disseny en 3D fet en perspectiva i imprès a PLA i acabat amb pintures sintètiques envellides.

El curiós d’aquest efecte marbre és que l’artista ha invertit un any de proves i investigació per intentar obtenir aquest acabat fantàstic i ho ha aconseguit en l’últim moment de la manera més simple que es pugui imaginar: paper imprès i resina.

Ramon Colomer és un apassionat de la muntanya i així ho demostra amb aquesta obra.

L’artista mostra una vall d’alta muntanya que podria ser tant els Pirineus com els Alps.

Podem apreciar la gran profunditat que ha creat, amb tan sols 2,4 metres de fons, jugant amb la perspectiva i reproduint a la part més propera a nosaltres unes muntanyes rocoses amb altes crestes que tanquen la vall i on la vegetació és escassa.

Si ens endinsem, podem observar a mig pla, un riu cristal·lí i gèlid que acaba en un petit llac i on la vegetació és més present. A més, podem veure diferents grups d’animals que busquen aigua i menjar.

En un segon pla, una petita construcció dóna vida a una cabana que sens dubte podria ser refugi d’uns pastors.

Al fons, podem observar un paisatge boscós amb les seves vaques pasturant, i que es perd a l’infinit a través d’un rierol.

Aquesta obra és una inventiva de l’artista i una de les seves preferides.

L’inspiració per a la seva creació li ve dels molts records acumulats per les nombroses estades i excursions a alta muntanya.

Aquest diorama està construït bàsicament amb polietilè expandit per crear tots els volums principals. Amb poliuretà i escaioles se li ha donat les textures. Seria el que se’n diuen les arts antigues, si no fos pel toc de poliuretà.

Per crear el llac, s’ha col·locat un mirall cobert amb resina cristal·lina i amb un toc de colorants que permet donar sensació de profunditat a més de crear reflexos reals.

Les pintures són acríliques, els arbres estan construïts amb un tronc real amb filferros que el travessen a diferents mides, i s’han folrat amb encenalls d’imitació a la gespa.

Aquest diorama ens endinsa en un cementiri encantat i abandonat. La lluna il·lumina les làpides custodiades per uns àngels que ploren pels seus éssers estimats. Unes construccions d’abans abandonades han donat pas a un lloc encantat que podria haver estat un lloc de repòs ple de sumptuositat i luxe, ja que les criptes, les tombes i els grups escultòrics que adornen les diferents sepultures així ens ho indiquen.

Lliscar per aquest espai on es respira mort ens pot donar calfreds. Només ens acompanya el silenci i ens fa pensar que, en qualsevol moment, caminant entre tombes i làpides, alguna de les ànimes en repòs es despertarà.

En la creació d’aquesta obra artística, l’autor, s’ha inspirat en els àngels que custodien les tombes, sorgint completament de la seva imaginació, aquesta es va completar amb la recerca d’imatges i materials per complementar la visió de l’artista, com ara làpides, mausoleus , àngels, corbs, arbres morts, etc.

Per crear la sensació d’humitat, s’ha fet servir resina cristal·lina. Les làpides, estàtues i corbs han estat impresos en 3D. Les construccions s’han realitzat amb poliestirè expandit i les textures en escaiola.

La il·luminació s’ha creat combinant llums led blaves i focus ultraviolats.

Aquesta meravellosa obra, va ser la segona de les que es van construir per a aquesta exposició, el 2020. En aquest diorama, l’artista ens dóna la seva visió d’un antic poble en una vall plena de vida, on recrea a la perfecció fins al més mínim detall.

La perspectiva és excel·lent, donant una gran profunditat en una vall que es perd a l’infinit, i sens dubte, ens ensenya la manera de vida que tenien els nostres avantpassats.

Podem observar a la dreta i en un primer pla, un molí de farina amb infinitat de detalls a tots els seus racons, al centre i baixant des del final de la vall, hi ha un rierol gèlid i estret però cabalós. A l’esquerra, una casa plena de detalls que ens permeten imaginar com seria en aquella antiga època una botiga.

En un segon pla, veiem l’Església i altres construccions de cases, mig en ruïnes, on els detalls són abundants. Un pont que travessa el riu i un tancat per a animals, ens transporten abans.

Al fons, al cim d’una muntanya i uns conjunts de construccions ens deixen veure els pobles veïns.

L’artista, a la seva vida ha recorregut moltes valls i pobles de muntanya, i aquesta és una imaginària visió que unifica diversos records.

Per construir aquest paisatge, l’artista ha utilitzat les velles arts per donar les textures. S’han fet servir multitud de materials per aconseguir el riu, i donar-li aquest aspecte glacial, com poliuretà, silicona líquida, resines, cues i pigments.

Cal destacar el celatge, que està pintat artísticament amb pintures acríliques i pigments, dibuixant suaument uns núvols i unes muntanyes de fons que es perden entre la boira.

La vegetació és present amb branques, herba i molsa natural.

En aquesta obra l´artista ens emplaça a l´interior d´un fred bosc nocturn amb lluna plena.

És espectacular observar com l’artista, simplement amb 20 troncs secs, ha estat capaç de transportar-nos a aquesta visió tan natural.

Un refugi mig derruït, un riu que recull l’aigua de la vall, i uns pagesos que creuen el bosc per anar al mercat a comprar completen l’obra, on els arbres i la lluna tenen el protagonisme absolut.

Aquest diorama va sorgir quan l’artista va trobar uns espectaculars troncs secs. Al moment li va entrar la inspiració. A partir d’aquests troncs, va néixer aquesta obra tan simple i alhora tan captivadora, que va acabar en tan sols 3 dies.

El refugi està creat amb experiències viscudes per ell mateix, i si es fixen podran veure unes pedres que subjecten les teules, cosa habitual en refugis abandonats d’alta muntanya.

Per crear-lo ha jugat amb efectes de barres de llums led blaves, que et transportin a una màgia infinita.

Per a la construcció s’han fet servir els materials més recurrents de l’artista, com ara escaiola, poliestirè expandit, poliuretà, terres naturals, molsa i alguna planta artificial, pigments, pintures, silicones i resines completen el riu.

El Betlem Napolità, com indica el seu nom, procedeix de Nàpols i es caracteritza per estar carregat de realisme i minuciositat. És un conjunt de tota una obra escultòrica de costumisme.

A diferència del pessebre clàssic, el Napolità és una exageració d’escenografies que repten la imaginació amb peces i escenes que representen la vida popular i nobiliària, combinant-ho amb allò exòtic.

Els pessebres Napolitans es caracteritzen sobretot per 3 aspectes:
Les figures són articulables i estan formades per una carcassa de filferro folrat amb estopa. La mida més habitual és de 38 cm d’alçada.
Estan vestides per donar l’aspecte final del burgès, el cortesà, el Rei, el soldat, el turc, etc.
Estan ambientats a l’època de Nàpols de finals del S.XVII, i no del segle I.

Carles III, Rei d’Espanya, Sicília i Nàpols, va ser el monarca que va introduir el Betlem Napolità a Espanya.

Els personatges típics del Betlem Napolità van néixer a imitació dels protagonistes de la vida quotidiana de Nàpols d’aquella època.

Les figures les construeixen artesans de Nàpols seguint les antigues tradicions. El cap es modela amb terracota o ceràmica, amb els ulls de vidre, i normalment els peus i les mans són de fusta, encara que algunes vegades també poden ser de terracota.

Els personatges religiosos, que són Josep, Maria i Jesús, a més dels àngels, són els únics del pessebre Napolità en què el color dels vestits és invariable.

No hi poden faltar mai animals salvatges i exòtics, com camells, elefants, cavalls, girafes, lloros, etc.

Els accessoris en miniatura són importantíssims, on hi té cabuda la gran varietat d’utensilis, productes alimentaris i objectes de qualsevol tipus.

Com sempre, Ramón Colomer interpreta i construeix les seves obres segons la imaginació i el punt de vista.

En aquesta creació ha reproduït la seva visió d´un poble Napolità, sense perspectiva per aprofitar els interiors dels edificis, els acabats de les construccions són molt simples i gens recarregats ja que vol centrar tot el protagonisme en les figures, ja que són l’essència d’aquest pessebre.

Seguint les tècniques del S.XVII, diferents artistes napolitans han trigat un any a crear expressament aquesta col·lecció de figures que podeu apreciar, seguint els paràmetres i els dissenys de l’artista.

Els animals a gran escala, el mobiliari i els accessoris, s’han dissenyat i fabricat en impressió 3D per finalment donar-los vida amb pintura, teles, joies i accessoris.

Les edificacions s’han realitzat amb fusta, vidre, poliuretà, etc. I al seu interior podem apreciar tota mena de detalls i escenes que ens transporten al S. XVII.

A la dreta i a la part inferior, podeu veure una taverna, amb la seva cuina al fons, i al seu pis superior, un prostíbul regentat per boniques dones esperant els seus clients.

Seguint cap al fons, poden observar una botiga de bruixeria, amb tota mena de pocions. A dalt, al balcó, Llucifer burlant-se.

Canviant a la part esquerra, poden observar una botiga d’antiguitats i a sobre una botiga de robes de luxe, on un sastre confecciona exquisits vestits, al fons, un celler amb la seva botiga de vins.

A la gran plaça central, poden observar des de mercaders amb tot tipus de productes, compradors, curiosos. Els Reis acompanyats del seu seguici Reial, amb exòtics animals, una gran carreta Reial amb els seus majordoms que acompanyen el Comte i la Comtessa, i una espectacular banda de músics que obren pas fins arribar al naixement, sota una construcció romana custodiada pels àngels.

Tot això animat per una tarantel·la que escoltem de fons i que ens transporta a la vella Itàlia.